Factors abiòtics

Factor abiòtic: són factors que no estan vius químics i físics del medi ambient natural que afecten els ecosistemes. Els fenòmens abiòtics són subjacents a tota la biologia.Els factors abiòtics, encara que en general se'ls ha tret importància, poden tenir un impacte enorme en la evolució. Els components abiòtics són aspectes de la geodiversitat. També poden ser reconeguts com a "agents patògens abiòtics". Els més importants són la salinitat, la llum, la temperatura, la pressió i els corrents del medi. S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L’interval entre aquests factors és l’amplitud de tolerància d’una espècie determinada d’una espècie determinada. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància. Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran o petita s’utilitzen els prefixes eur- i esteno-. Per exemple, un organisme euriterm té una amplitud de tolerància gran per a la temperatura, i un d’estenoterm té una amplitud de tolerància petita per a aquest factor. S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L’interval entre aquests factors és l’amplitud de tolerància d’una espècie determinada d’una espècie determinada. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància. Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran o petita s’utilitzen els prefixes eur- i esteno-. Per exemple, un organisme euriterm té una amplitud de tolerància gran per a la temperatura, i un d’estenoterm té una amplitud de tolerància petita per a aquest factor. S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L’interval entre aquests factors és l’amplitud de tolerància d’una espècie determinada d’una espècie determinada. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància. Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran o petita s’utilitzen els prefixes eur- i esteno-. Per exemple, un organisme euriterm té una amplitud de tolerància gran per a la temperatura, i un d’estenoterm té una amplitud de tolerància petita per a aquest factor.